«Gràcies, presidenta. Ahir a la nit, quan caminava pels carrers de Madrid amb els companys quan havien sortit d'aquí, em venia a la memòria fa vint anys, quan estudiava aquí. Aquell mateix dia, fa vint anys, caminava pels carrers cridant: 'Qui ha estat, ¿quién ha sido?'. Vint anys i encara no han estat capaços de sentir aquests dies un diputat o diputada del Partit Popular que demani perdó, que demani disculpes per les mentides que van viure totes les persones en aquells atemptats. Un record a les famílies de l'11-M. No es mereixen això. L'11-M, i probablement la Covid, són dues de les grans crisis que hem viscut en aquesta democràcia espanyola i tenen un punt en comú: els miserables, els miserables que han fet politiqueig barat sobre d'aquest tema, els miserables que s'han aprofitat per al seu benefici propi d'aquestes tragèdies. Els miserables, el punt d'unió d'aquestes dues grans tragèdies i, desgraciadament, d'aquests miserables, el Partit Popular i el Partit Socialista en van plens, són experts. Per això venim a proposar cinc idees força, cinc idees clau, cinc idees senzilles. S'ha dit molt, la primera, tolerància zero amb la corrupció, sigui de qui sigui, sigui d'aquesta bancada, sigui d'aquesta bancada o sigui del meu partit polític. Tolerància zero amb la corrupció. No mirin de quin partit és el corrupte per defensar-lo. Tolerància zero.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.