«Gràcies, presidenta. L'art és omnipresent a les nostres societats, a les nostres vides. Les nostres llars, els restaurants, la consulta del dentista, els aparadors no serien els mateixos sense quadres, fotografies o estàtues. Les nostres festes populars no serien tan festives sense música i balls. El nostre oci no es pot entendre sense el cinema, el teatre, el circ. Totes les arts ens entretenen, ens fan reflexionar, ens emocionen fins al punt de posar-nos la pell de gallina o bé fer-nos lliscar alguna llagrimeta. Ens regalen felicitat. Quin valor té això per a la nostra societat? Quin suport li donem des de les institucions a unes arts que ens aporten felicitat i són part essencial de les nostres cultures? Des d'Esquerra Republicana, que somiem amb una República de la cultura i les arts amb, per exemple, un IVA cultural reduït del 2 %, donem suport a aquesta llei perquè suposa avançar en el reconeixement formatiu i professional dels artistes i les artistes. Per fi ja no s'haurà d'estudiar per amor a l'art, també per gaudir d'una titulació i, en definitiva, d'una professió digna. De totes maneres, per a aquells que els costa entendre el valor de l'art, els diré que precisament per la seva omnipresència, són una font d'economia i riquesa. Pensin, per exemple, que no es pot entendre la publicitat sense la fotografia, la música o l'audiovisual. Els recursos destinats a les arts no són una despesa, sinó una inversió. Ho repeteixo, els recursos destinats a les arts no són una despesa, sinó una i de les millors inversions.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.