«Gràcies, presidenta. Primer de tot, vull donar la benvinguda al Fernando Martín de ConELA i de Fundación Luzón, a l'Esther Sallés i l'Anna Rigola de la Fundació Miquel Valls i molt, molt, molt especialment al Carlos de Pablo i a les seves cuidadores, la Maria Mercè i l'Alejandra, pel gran esforç que han fet per acompanyar-nos en representació de totes les persones malaltes d'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta malaltia també és coneguda com a malaltia de Lou Gehring. No, no va ser un científic, va ser una llegenda de beisbol dels anys 30 dels New York Yankees. El 2 de maig del 1939 el Lou va demanar al seu entrenador que el retirés de l'alineació inicial dels Yankees perquè feia dies que alguna cosa no anava bé. El seu braç no responia i no era capaç de controlar el seu cos. En aquell moment portava 2130 partits jugats consecutivament, 2130 partits, un rècord que el va fer guanyar-se el sobrenom d'Iron Horse, cavall de ferro, però l'ELA és implacable i el 4 de juliol del 1939 aquest cavall de ferro va acomiadar-se de l'afició i dels seus companys d'equip. Sabent-se incurable, sabent que mai més tornaria al camp, els va dir: 'Avui em considero l'home més afortunat de la faç de la terra', així va agrair a l'afició 17 anys de carrera i, com va dir ell, plens d'amabilitat i de coratge. El Lou va morir dos anys més tard. Uns pensaran que derrotat per l'ELA, en realitat, deixant enrere el seu millor home run. El discurs de l'home afortunat va fer la volta al món i va visibilitzar l'ELA com mai abans, amb l'ajuda de Hollywood, perquè Gary Cooper va fer de Lou a la pel·lícula L'orgull dels Yankees, explicant la seva història.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.