«I per acabar, demanem ajudes per al transport de malalts, que s'impulsi una formació específica per als cuidadors i una avaluació de l'estratègia davant l'impacte de les malalties neurodegeneratives, que van guanyant terreny a mesura que la població envelleix. El Grup Socialista portarà en breu a aquesta cambra la tercera proposició d'ELA per a la presa en consideració, però està orientada a legislar genèricament sobre malalties neurodegeneratives. L'altre dia també escoltàvem a Esquerra defensant l'ampliació de l'àmbit de la dependència, però la resposta que necessiten els malalts d'ELA no pot ser generalitzada. L'ELA és singular, requereix una llei singular i que arribi aviat, no tornin a guardar al calaix les reivindicacions dels malalts d'ELA, perquè la gent no els ho perdonaria, perquè no tenen temps, perquè l'ELA és molt ràpida, et mata en una mitjana d'entre tres i cinc anys, no dona treva ni temps per adaptar-te als seus símptomes. No t'ataquen un punt, com fa, per exemple, el càncer. No. L'ELA afecta tot el sistema motor i fa que comencis per no tenir força, després ja no pots caminar, ni menjar, ni acaronar o abraçar la gent que estimes, ni parlar, ni respirar. És una malaltia rara de gran complexitat, sense oblidar el cop psicològic que representa ser diagnosticat amb ELA.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.