«I aquí ve la part en què no estem d'acord. No obstant això, i tots els nostres esforços, ens trobem amb dos problemes greus davant d'aquesta solitud no desitjada. En primer lloc, i com en tants altres problemes, el finançament estatal és insuficient. Hem de fer front a aquesta situació amb serietat i exigir una distribució equitativa dels recursos. A tall d'exemple concret -a tall d'exemple concret-, cal destacar l'aportació de l'Estat al finançament de la llei de dependència. Bé, parlem de la llei de dependència, en certa manera, la solitud pot ser una part d'aquesta llei de dependència. Quan algú ha de demanar suport perquè aquesta ajuda no el fa ser suficient, és que hi ha una cosa que falla. Doncs bé, en el tema de la llei de dependència, l'aportació de l'Estat per llei hauria de ser el 50 %. En aquests moments, i amb dades d'avui, contrastades amb el conseller de Drets Socials, no arriba ni al 24 %, amb dada actualitzada d'avui. 24 % del 50 % que els tocaria pagar. Una xifra que evidencia l'infrafinançament crònic que patim i que impedeix l'adequat desenvolupament dels programes destinats a lluitar contra la solitud no desitjada i altres problemàtiques socials.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.