«Així doncs, la soledat no desitjada no és una qüestió de si tens fills, filles, nets, netes o de la família, com diuen les senyories de VOX, sinó que és una qüestió política que cal resoldre per evitar les repercussions que té en la salut mental i física de les persones que la pateixen. És un problema de salut pública que cal abordar, en primer lloc, reforçant l'atenció primària, la primera línia de front de la salut pública. Tants anys de retallades en la sanitat pública, també a Catalunya -de fet, l'alumne més avantatjat va ser Artur Mas, amb les polítiques d'austeritat-, han aprimat una atenció primària que agonitza i només s'aguanta per la vocació dels seus professionals. Per això és més necessari que mai tenir un govern sensible a l'atenció primària a Catalunya, a Madrid, a totes les comunitats autònomes, per tal que la ciutadania tingui la salut pública que es mereix per tenir una bona salut, per tenir una bona vida. I també dissenyant altres instruments, com el Marco estratégico frente a la soledad no deseada que està ultimant el Ministeri de Drets Socials i que té per objectiu reduir els nivells de soledat no desitjada des de la prevenció fins a la intervenció, actuant tant en l'individu com en l'àmbit social, comunitari, educatiu o ambiental.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.