«Un dels elements que ens ha semblat fonamental i que havia d'incorporar aquesta moció, en seu de transacció o no, és que les treballadores i els membres dels comitès d'igualtat no hagin de disposar del seu temps propi, no retribuït, per formar part d'aquests comitès. És a dir, que es puguin fer a través de les hores de treball normals i corrents i que siguin remunerades. Això sembla ser que ha estat acceptat i, per tant, aquest element és important. Per altra banda, els recordo -els recordo- que aquests protocols i aquestes mesures de protecció i mesures de llibertat que intentem que funcionin en el CSIC tenen a veure també amb espais tan importants i tan diferents de la feina habitual com vaixells. Per tant, les empreses externes que prestin aquest servei hauran de reportar immediatament al CSIC qualsevol indici d'assetjament i hauran de funcionar amb els mateixos protocols que el mateix SCIC. Per què? Doncs perquè a vegades l'externalització fa que els treballadors perdin drets que els que fan la mateixa feina però no estan externalitzats tenen. Se suposa que és més barat. Ja els ho dic ara, fals. Se suposa que l'externalització serveix per garantir l'eficàcia i l'eficiència, perquè la privada ho fa millor que la pública, ja els ho dic ara, també: fals. Però sí que és cert que en determinats moments cal aquesta externalització perquè l'Administració no té els recursos, que és el que passa amb el tema, per exemple, dels vaixells. Doncs en aquests casos, l'Administració ha d'estendre la seva acció fins a garantir que la protecció i que l'element laboral, la situació laboral d'aquests treballadors que actuen per l'Administració, però contractats per un extern, és exactament el mateix que els dels mateixos funcionaris o personal al servei de l'Administració.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.