«Presidenta, senyories. Parlem avui d'un afer greu. Els vividors, els corruptes, els corruptors, es van aprofitar, com saben, del patiment. És corrupció sobre patiment. Aquí tothom podria explicar la seva anècdota, i jo també ho faré. Recordo que un dels dies més fotuts de la meva vida va ser quan un dels meus grans amics em va trucar dient que no es podia acomiadar del seu pare en una residència perquè, evidentment, com saben vostès, senyories, ningú podia abraçar la gent que estimava. Ho hem viscut molts; no és una cosa d'un. Per tant, imaginin, la corrupció sobre aquest patiment és doble corrupció, és doble corrupció. I això crec de debò que ens hauria de convidar en aquest debat, els ho dic de debò, a evitar el famós 'i tu més'. Hauríem d'intentar aparcar l''i tu més', perquè jo soc un diputat nou i, per tant, no ho havia viscut mai, això, des de dins de l'hemicicle, però l'espectacle d'aquest matí durant la sessió de preguntes és un espectacle millorable, senyories, de debò. Ho dic en primera persona, tots en som responsables: millorable, però especialment apel·lo als grans partits de la cambra.»

Fragmento 1 de 12 de esta intervención.