«Per altra banda, els he de dir que hi ha raons suficients, a banda de les democràtiques, en diré unes quantes més, per no tan sols permetre aquesta tramitació, la qual cosa seria una aberració democràtica, sinó, a més, per votar-hi que sí, i m'avanço ja a la tramitació perquè crec que les coses són molt clares. En primer lloc, per què hem de votar que sí? Perquè si som coherents amb els drets humans que diem defensar -ens omplim la boca de drets humans i donant lliçons a tot el món occidental i després a casa nostra passa el que passa- no podem permetre que milers de persones visquin en les més greus condicions de precarietat i vulnerabilitat a causa de la seva situació administrativa irregular. Aquestes persones són treballadores i treballadors. En el meu cas són germans de classe. Són germans de classe, com nosaltres. Famílies i infants que es troben exclosos dels drets més bàsics, com ara l'accés a la sanitat, a l'educació i al treball digne. I que es veuen obligades per una situació administrativa amb el viure en infrahabitatges i en l'economia submergida. Però és que, a més, mantenir a persones en situació irregular els exposa a l'explotació laboral i a la vulneració de drets bàsics. La tracta amb finalitats d'explotació laboral, també d'explotació sexual, la violència de gènere, etcètera, és molt més fàcil de fer contra aquestes persones que sobre qualsevol altre. Estem permetent una forma moderna d'esclavitud que afecta milers de persones als nostres països. Algun dia s'estudiarà als llibres d'història que hi havia gent de primera i gent de segona, igual que ara estudiem l'esclavatge en altres segles. La invisibilització d'aquest problema permet l'abús, l'explotació i, en alguns casos, fins i tot la mort. I a alguns no els interessa massa, a alguns els pot sonar exagerat, això que dic.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.