«Les persones que avui estan a la tribuna i els milers que segueixen des d'arreu de molts llocs aquest debat saben que no exagero ni un pèl amb el que dic. Saben que avui és un dia històric per les seves vides. Només una passa, encara queda la definitiva, però ja és una passa que, sense aquesta passa, ja no pot haver-n'hi cap altra. Per això hem de votar avui que sí. Considerem que és una situació inacceptable que en una societat i en un Estat que s'autodenomina, ell mateix, com social, democràtic i just es facin aquest tipus de polítiques. En segon lloc, si no es vota sí per conviccions democràtiques, per conviccions humanitàries, fem-ho per conviccions econòmiques. A alguns això potser els agrada més. Podeu afegir que ha estat demostrat que la regularització beneficia no només als immigrants en situació irregular, sinó també a l'economia i a la societat receptora que el rep. Si no que els ho preguntin als molts països que estan rebent als nostres joves, que també són immigrants, 30 000 que marxen cada any, i que no ens agradaria que fossin tractats com són tractats aquí. I si aquí podem evitar-ho, ho hem de fer. La regularització, per exemple, augmentaria immediatament les contribucions a la Seguretat Social, la fiscalitat i impulsaria l'activitat econòmica legal. Això no ho diu ja ni Karl Marx, ho diu l'AIReF, ho diu el ministre Escrivà, que fan falta tota aquesta gent, 300 000 persones anuals, perquè les pensions puguin funcionar, i aquesta gent ha de treballar. En tercer lloc, i a més, no podem oblidar la contribució dels immigrants a la riquesa cultural i social dels nostres països. La diversitat és un valor positiu que enriqueix les nostres societats i ens fa més forts com a pobles. Igual que ara els nostres joves estan enriquint les societats d'allà on van. Després, també vull apel·lar la memòria històrica. Hem sigut un país d'emigrants. Sembla mentida que alguns no recordin ni això, i no està tan lluny en el temps.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.