«A més, no és una mesura que sigui excepcional. No estem inventant la sopa d'all, senyores i senyors. L'Estat espanyol ha viscut nou regularitzacions al llarg de la nostra democràcia, cinc d'elles a càrrec del Partit Popular i quatre a càrrec del Partit Socialista. Però des de l'última fa ja divuit anys, i són massa anys. Però tampoc és una mesura innovadora a la resta d'Europa i del món, per exemple, dèiem, a la Unió Europea, s›han produït quaranta-tres regularitzacions des de l'any 1998 i en disset Estats membres s'han produït regulacions exprés a Portugal, Itàlia i França. Sí que és veritat que van ser temporals per necessitats de la pandèmia, però és que la gent no són clínex. Ara valen i ara no valen, això no pot ser. Seria una vergonya regularitzar només per un temps i després no. Què significa això? Una regulació dels immigrants en situació irregular és una qüestió de justícia, d'humanitat i, com deia, també de pragmatisme. No podem seguir ignorant les necessitats i els drets de milers de persones que conviuen entre nosaltres. No volem societats amb ciutadans de primera i de segona. És el nostre deure i la nostra responsabilitat la solució d'aquests problemes. La regularització exprés, avui i ara, és una manera de millorar les vides de tothom i ens fa millors persones. Jo demano aquest vot afirmatiu perquè potser nosaltres podem esperar moltes coses, però hi ha gent que cada dia que espera és un dia més de patiment. Moltes gràcies i apel·lo a les seves consciències, a la seva humanitat i fins i tot al pragmatisme perquè votin que sí i que es prenguin aquesta iniciativa legislativa popular d'una manera molt seriosa, perquè juguem amb la vida de 500 000 persones.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.