«Per rescatar bancs, alguns no perden el temps, però per rescatar persones miren cap a un altre costat, i no els culpem. Al final, sabem el que fan: defensar els interessos de la seua classe, que són els interessos del capital. I sabeu on ens porta tot açò? I este és el quid de la qüestió que expliquem sempre en este faristol. A més context d›incertesa econòmica, a més sensació d›inseguretat material de la nostra població, el que guanya és el discurs de la dreta i de l›extrema dreta. Un context que saben aprofitar per alimentar i estendre el seu discurs de l›odi, per generar conflictes innecessaris i reals i per a que, al final, la gent estiga enfadada i acaben guanyant els de sempre, per als que ells i elles treballen, perquè estan al servei del capital. I la justícia social hauria de ser imprescindible per neutralitzar els discursos de l'odi, per fer front a la ultradreta i per obtindre la pau positiva. I, per això, sí, clar que sí, estem a favor de que es facen impostos per elevar la pressió fiscal a qui més tenen; impostos que ha de pagar la gran banca i que ja paguem, per damunt de les nostres possibilitats, les famílies o les empreses que vivim a este estat. Perquè els bancs corren molt per desnonar les famílies que estan passant-ho mal, però no corren tant per posar davant de les famílies que més ho necessiten tots els pisos que tenen buits. Tampoc corren per posar en aquelles zones rurals, on tenen una situació més complicada per viure, un bon servei, per exemple, de caixers de proximitat.»

Fragmento 5 de 9 de esta intervención.