«Seguirem. Una pujada generalitzada dels salaris, començant per l'SMI, que van votar vostès en contra, quan amb 1137 euros no es pot viure. No vull tindre un debat amb vostè. Jo l'he escoltat, vostè m'escolta; és molt senzill. Això funciona així. Venga, seguim. Van votar en contra del salari mínim interprofessional i no es pot viure amb 1137 euros mensuals. Cap família viu dignament. Segona, vostè confon impostos amb cotitzacions socials, i això és d'ignorància supina. Una cotització social és de salari diferit. Només paguen cotitzacions aquells que treballen i ho recuperem amb les pensions. Ho confonen tot. O és el mateix cotitzacions que impostos? No, no és el mateix. Ignorància absoluta. Seguim. Pujant salaris, amb un autèntic sistema d'inspecció fiscal i de treball que eviti el frau massiu de contractació i allargui la jornada i que hi hagi paradisos fiscals. Però vostès d'això no diuen mai res. I coronant-ho tot amb la plena derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. Tampoc en diuen res. Contra el que se sol dir, la redistribució de l'Estat no necessàriament és progressiva. Al Regne d'Espanya, segons diferents estudis solvents, és regressiva. Aquest caràcter regressiu i progressiu depèn de dues qüestions: la procedència dels ingressos, qui paga, i el destí de la despesa. Que hi hagi impostos per molta gent és fer-se ric. Per què és fer-se ric? Perquè només el qui no té valora els serveis públics, valora les beques, valora tot tipus d'ajudes. Per això, la gent que no té necessita impostos. Tant de bo poguéssim pagar més impostos dels que es paguen. Tampoc en diu vostè res. En canvi, cada vegada hi ha més ingressos provinents d'impostos indirectes, que aquests sí que afecten a tothom. Com l'IVA criminal sobre els aliments bàsics, que ningú en diu res.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.