«Seguim. Per tant, si realment es vol preservar i augmentar el poder de compra de la classe treballadora, les mesures necessàries són modificar dràsticament l'estructura d'ingressos, augmentant els directes al capital i als rics, disminuint els que imposen als treballadors i limitant els indirectes i pujant els impostos de luxe. Com poden ser tots els que vostès ja saben. Modificar dràsticament l'estructura de despeses, disminuint la despesa militar. Aquest agost hi va haver una despesa extraordinària militar de 9000 milions d'euros. Sap quant d'ingrés mínim vital significaria això? 9000 milions d'euros per comprar cuarenta y seis aeronaves. D'això tampoc en parlen. No cal dir que això hauria d'estar acompanyat també de revertir altres qüestions. És a dir, no estem parlant d'un tema rupturista. Per acabar, perquè veig que em queda molt poc temps. M'estic passant, perdó. I, específicament, sobre el punt que diuen vostès, dues consideracions. És un enganyapobres amb el qual busquen presentar-se com a progressistes. I és un enganyapobres perquè, només proposant tocar alguna cosa menor, deixen inalterables les més substancials, que no les diuen. És clar que cal deflactar l'IRPF, li dono la raó. Però selectivament jo hi afegiria, 'dins d'una reforma fiscal nítidament progressista i molt major'. Porti'm vostè una proposta de llei en aquest sentit i, possiblement, la votarem. Gràcies.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.