«Per cert, cada vegada que han forçat un aquelarre europeu contra la llibertat de Catalunya, l'única cosa que han aconseguit, i els felicito, és fer d'altaveu de la repressió que vostès mateixos van decidir aplicar a Catalunya. La dreta espanyola, ja ho veuen, és un contuberni de genis. Vostès mateixos han internacionalitzat la causa de Catalunya. Gràcies, gràcies, gràcies. Però vostès són molt ocurrents. Seriosament, les llengües són un luxe, com deia Jesús Tusón, i només hi ha una manera de respectar la llengua. Saben com? Respectant-la. A qui volen enganyar? El PP respectaria Catalunya si no parléssim, si no penséssim, en català, si no reflexionéssim a partir dels valors que han definit una determinada manera de ser. Els fa tanta por que parlem en català com que pensem en català, perquè això és molt més difícil de combatre. Quan parlen de Catalunya menteixen compulsivament i la senyora democràcia els observa i s'esgarrifa. Vaig acabant. Després de tres-cents anys -no un ni dos- de conflicte no resolt provant de fer passar Catalunya per l'adreçador, després de l'aplicació infausta del gloriós 155, encara no ho veuen? Encara no veuen que la reivindicació de llibertat i prosperitat de Catalunya no depèn d'un interruptor? Encara no han entès que Catalunya no és un holograma? No veuen que aquest conflicte no és un joc de la Play? No han entès encara que el president Puigdemont representa el lideratge i l'expressió política d'una actitud de resistència, de no resignació, i que aquest aguantar la posició els posa histèrics?»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.