«Catalunya no és insolidària. Al contrari. Catalunya pateix una insolidaritat d'un sistema de finançament centralitzat i centralista amb què finançar els projectes faraònics del patriotisme espanyol, com els superprojectes armamentístics, també en plural, o com, per exemple, els amics de la llotja del Bernabéu. Un sistema de finançament que fa que la ciutadania de Catalunya siguem els tercers que més recursos per càpita generem, però que, en canvi, siguem els desens en recursos per càpita disponibles. Aquest és el fet. Ni tan sols respecten el principi d'ordinalitat. Aquest és l'espoli al qual vostès anomenen solidaritat, un espoli que es veu encara més agreujat si tenim en compte la distribució territorial dels pressupostos de l'Estat i, especialment, l'efectiva execució pressupostària on Catalunya acostuma a estar sempre a la cua. Després, al final, li faré un apunt, vicepresidenta, respecte a la compareixença d'aquest matí del president, on aquest tema ha sortit en esbiaix. De fet, deixi'm dir que és tan escandalós que el 64 %, 64 % de la ciutadania de Catalunya, això vol dir gairebé dues terceres parts, independentistes o no independentistes, la ciutadania, nosaltres no fem distinció, volen que Catalunya, o que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. És a dir, la sobirania fiscal de Catalunya és avui un consens al meu país. És un gran consens al meu país. Només un 8 % de la ciutadania catalana és partidària de mantenir l'actual sistema de finançament. I el consens de país en un model en què sigui la Generalitat qui ho recapti tot i després efectuï les transferències corresponents a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial.»

Fragmento 5 de 11 de esta intervención.