«Els malalts d'ELA tenen molts herois. Un d'ells va fer anys ahir. Des d'aquí, feliç cinquanta-setè aniversari, Juan Carlos Unzué. En altres circumstàncies podríem dir que tindria molta vida per davant. Però el Juan Carlos sap que la malaltia avança implacable i que no té cura, que ell no té temps. Per això el Juancar no perd ni un minut ni un segon, perquè sap que la seva causa és molt més gran que ell. L'equip de Juancar el formen més de 3000 homes i dones de tot l'estat, també amb ELA, i les seves famílies i els seus amics. I aquest jugador número 12 en què s'ha convertit la societat, la gent del carrer que vol una llei ELA. Els deia l'altre dia, i els torno a repetir avui, que la gent no els perdonaria una nova decepció com la que van tenir la legislatura anterior, en què aquest govern, el govern de l'estat, va prorrogar fins a 48 vegades una proposició de llei que, al final, va decaure perquè es van convocar eleccions. Tots i totes som responsables de posar data ràpidament a la ponència d'aquesta llei. Tots i totes som responsables de trobar el consens sense dilacions. Pot ser la primera llei que posi d'acord aquest hemicicle. Posem, per tant, el focus en la seva esperança. Llum verda.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.