Diputada
«Saben i són coneixedors que moltíssimes famílies no es poden permetre aquesta conciliació laboral ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia. Llavors, com solucionen els malalts que no hi poden fer front, les persones que viuen soles com ho solucionen? El sistema de salut i l'estat de benestar han de contemplar aquest acompanyament integral de totes les dolències i en totes les fases de les mateixes, sigui a base de tractament per alentir la malaltia o sigui per cures pal·liatives, arribades al cas. Imaginem-nos, per un moment, que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament de la malaltia. Això doncs, senyories, és el que els passa als afectats per ELA. Per tant, per part del nostre grup, i també per part de molts dels malalts d'ELA, preguem la màxima celeritat en la tramitació. La particularitat dels malalts d'ELA i els malalts fortament dependents és la falta de temps i els pocs recursos que tenen d'entrada. Això sí, els demanem que la resolució final sigui fruit d'un debat serè i que fugim del pim-pam-pum oportunista i de la frivolitat que estem veient aquests dies. Els malalts i els familiars necessiten solucions immediates, no pas fotografies i filibusterisme parlamentari. Coordinin, consensuïn entre els proposants un text de bases. Discutim-lo i tramitem-lo, que és el que ens pertoca als legisladors. També tinguem un escrupolós compte amb els marcs competencials, i no deixem ningú enrere.»
Fragmento 4 de 9 de esta intervención.