«Per tant, som partidaris de configurar un model de gestió cinegètica que conciliï la protecció de les espècies en un equilibri, sempre inestable, sempre difícil, de l'activitat econòmica que es desenvolupa sobre el territori, i prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els riscos i danys que genera el creixement descontrolat de la cabana cinegètica per tal de reduir els danys en la biodiversitat i millorar l'estat dels ecosistemes, prevenir i minimitzar els danys a l'agricultura i la ramaderia; millorar la convivència de la fauna salvatge amb les activitats i la població rural; prevenir els accidents de trànsit a les carreteres, protegir la salut pública i la salut animal, garantint els mínims contagis possibles de malalties entre els animals. Per tant, efectivament, com deia el portaveu del PNV, això no va de llop sí, llop no, i esperem que no vagi d'un pim-pam-pum bipolaritzat entre els dos grans partits polítics. És un problema real que cal afrontar. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè les polítiques de protecció del medi i de les espècies no es poden fer des dels despatxos o des dels edificis públics allunyats del territori. S'han de fer amb la gent del territori, dialogant i parlant amb la gent del territori, la que viu al territori i viu del territori, amb diàleg i amb consens, avaluant les conseqüències de les decisions que es prenen i el seu impacte. Massa vegades això no ha estat així. I ho sap tothom. Per això també es manifestaven els ramaders i els pagesos. Cal millorar les polítiques de protecció de la fauna, perquè el resultat és prou conegut. Cada vegada hi ha més ossos, més llops, més senglars, més cabirols i cada vegada hi ha menys pagesos, menys ramaders i menys ramats pasturant les nostres muntanyes, i això són xifres que són una autèntica evidència. Alguna cosa està sortint malament.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.