«I acabo, president. A Catalunya ho tenim clar, i més enguany, en l'any de la celebració de l'Any Guimerà, i avui també en el dia del llibre. Quan Manelic fugia de la terra baixa agafant la Marta de la mà i cridant 'He mort el llop' fins a tres vegades, 'He mort el llop i he mort el llop', aquesta era l'exclamació de l'home bo. Aquesta era l'exclamació de la victòria. La victòria del bé sobre el mal. I, alhora, era també la constatació que no hi ha cap fera que pugui aturar la rauxa humana d'aquell personatge creat per Àngel Guimerà, una rauxa que als independentistes republicans ens acompanya. Una rauxa que ens acompanya sempre, però sobretot en aquests temps que ens toca, també, coexistir amb tantíssima hipocresia. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes y feliz Sant Jordi a todos y todas. No sé si es porque estamos en este contexto multielectoral o porque en el Estado español, y en particular aquí en la Cámara Baja, no hay nada de cultura de políticas transversales, ni nada de política de gobernanza, pero volvemos a encontrarnos con una iniciativa parlamentaria, a mi entender, caduca, extemporánea, poco ambiciosa y -permítanme que lo diga- fuertemente electoralista.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.