«President, senyories. Avui és Sant Jordi. Sant Jordi és un esclat cívic i una expressió d'orgull col·lectiu que ens obliga precisament avui, precisament avui, a no renunciar a l'esperança de Catalunya i a dir les coses pel seu nom. Punt primer: l'Espanya política muny Catalunya. Catalunya és munyida de manera sistemàtica per Espanya. Catalunya té un finançament pèssim i l'Espanya política no té nassos de resoldre un greuge històric i immobilitzador. El Partit Popular i el PSOE voldrien una Catalunya aplanada, un país arraconat en l'absoluta irrellevància. Se'n diu anestèsia. Anestèsia per a Catalunya. Quan el president Puigdemont denuncia el dèficit fiscal, està parlant de famílies que les passen molt magres, d'hospitals saturats, de trens que no van, de la nostra petita i mitjana empresa, d'un potencial enorme que vostès no entenen, enlluernats, assedegats d'IBEX. Defensar un finançament just hauria d'interpel·lar tots els que representem Catalunya en aquesta cambra, a tots. Pregunto: ministres i exministres arribats a Catalunya, on sou? Alcalde Hereu, senyor Salvador Illa, on carai us amagueu? On carai us amagueu? No serveix de res, absolutament de res, asseure's al Consell de Ministres si no defenses la teva gent i no denuncies un greuge inequitable, abusiu i claustrofòbic amb Catalunya. Catalunya no necessita encarregats amb bata grisa. Catalunya vol un president. I alerta amb les futures ocurrències, i vaig pel PSOE. Catalunya no vol passar del cafè per tots al calimocho per tots, ni que sigui més dolç i més divertit.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.