«Escolti'm: ni se'ls acudeixi de fer-nos beure a galet. Per què els ho diem? Ens hem rellegit l'esmena que vostès, el PSOE, han presentat a la moció que discutim. És la mateixa santa broma pesada de sempre, i ho saben. Potser amb una mica més de sucre. Què vol dir adoptar mesures d'abast general per totes les comunitats, inclosa Catalunya? Que vol dir abordar la reforma del sistema garantint principis d'equitat, solidaritat, lleialtat? Catalunya és nació. I tot això que vostès han escrit és literatura inservible. Patir 220 000 milions de dèficit fiscal en 10 anys no els sembla prou solidaritat? No els sembla prou solidaritat? Volen més solidaritat? L'estat executa 60 euros de cada 100 dels que pressuposta per Catalunya. Quina lleialtat és aquesta? Diputats i diputades de la sucursal del nord-est peninsular del PSOE, obrin els ulls. La solució no és la docilitat. No és la docilitat, no és ser dòcils. I diputats d'Esquerra, dit amb tota la prudència del món, senyora Jordà, escolti'm. Esperem que la resposta a l'enèsim intent d'aixecada de camisa del socialisme espanyol en matèria econòmica a Catalunya sigui no. Ho esperem. Des del 1978, tots els governs d'Espanya, tots, han munyit Catalunya. Com explicava Ramon Trias Fargas, la crònica econòmica de Catalunya respon a una asfíxia premeditada. La magnitud de la tragèdia és increïble, que diria el gran Quim Monzó.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.