«Per altra banda, la proposta que va presentar el Ministeri d'Hisenda ara fa uns mesos no és bona per Catalunya. No compartim la proposta de criteris per al càlcul de la població ajustada, ja que, segons el nou càlcul, Catalunya seria el tercer territori amb menys necessitats per habitants. Això significa menys recursos per cobrir les despeses en serveis bàsics com sanitat i educació. Tampoc compartim el model de negociació multilateral proposat pel Ministeri, on l'Estat es concedeix el paper de mediador, i això genera una falsa idea que els problemes de finançament autonòmics són fruit de relació econòmica entre les diverses autonomies. Per nosaltres, el nou model de finançament per Catalunya ha de ser acordat pel conjunt de les forces polítiques catalanes favorables a aquesta reforma, ja que és només des d'aquest consens que podrem tenir prou força per fer escoltar la nostra veu i els nostres interessos. Sí que aprofitaré per col·locar alguns elements que crec fonamentals en aquest debat. En primer lloc, cal incrementar els recursos gestionats per les comunitats autònomes per finançar adequadament les competències socials que tenen i abordar una nova descentralització de competències que, al nostre pendent, té encara pendent l'Estat espanyol.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.