«En segon lloc, s'ha de modificar el repartiment dels objectius de dèficit que tenim arreu de l'estat. Tenim present que el gruix de l'estat de benestar és avui en dia suportat principalment per les autonomies i els ens locals. En tercer lloc, cal establir un terra fiscal, on els impostos cedits a les comunitats autonòmiques, com el de patrimoni o el de successions, per posar fi, perdó, a la competència deslleial amb els paradisos fiscals dins de l'estat espanyol o el dúmping fiscal de la Comunitat de Madrid. En quart lloc, s'ha de mantenir el principi d'ordinalitat per evitar que els territoris que aporten més quedin per darrere en recursos disponibles per habitant. L'ordinalitat és bàsica per Catalunya. Representem el 17 % de la població, però només rebem el 12 % de recursos. És una realitat clarament injusta i que genera desajustos importants en els recursos dels quals disposem. En cinquè lloc, cal incrementar l'autonomia financera, l'IRPF, l'IVA, l'impost de societats i la capacitat normativa de les comunitats autònomes. Ara mateix, la Generalitat tan sols decideix i gestiona plenament el 13 % dels seus ingressos tributaris. I senyories del partit socialista, no posin d'exemple Salvador Illa. La seva única proposta fiscal per Catalunya és abaixar els impostos als casinos, situar Catalunya en el mateix nivell que Macao.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.