«Començarem per aquí. Seguirem dient, senyora de Badalona, que l'amnistia té un consens a Catalunya, és cert, no a l'estat espanyol, que estan preocupadíssims per l'amnistia, té un consens a Catalunya d'aproximadament el 80 %, cosa que no té la moció que vostès ens presenten. Li recomanaria també, si es dedica a la política municipal a Badalona, i vist el to que han utilitzat, que bàsicament dediquin recursos a la mala qualitat de les seves edificacions, perquè que surti dient que el problema és l'ocupació, quan hi ha quatre edificis que s'han hagut de desallotjar perquè queien, més dos incendis fa encara no mig any amb morts i demés, és una vergonya per la gent de la seva població. Per tant, dediquin-se a fer factible la vida a Badalona. Dit aquest parell d'intervencions, que em semblaven fonamentals, és cert, portem tres anys, quatre anys, dos i mig de govern en solitari, intentant parar aquesta onada ultradretana que impregna el discurs que fem respecte de la nostra situació de Catalunya. Sembla ser que el fet que durant 56 anys hagi sobreviscut a la selva que és Catalunya, plena de delinqüents i d'immigrants, robatoris, furts, ocupacions, violacions, perquè han parlat d'agressions sexuals, tot això que està passant, i jo he sobreviscut. Deu ser que l'àngel de la guarda de l'antic ministre de l'Interior ara m'està fent hores extres a mi, perquè si no, no s'entén. Saben el que és veritat? Que és una mentida. Saben per què hi ha més denúncies d'agressions sexuals? Doncs perquè amb tota la feina legislativa, les dones comencen a creure que denunciar serveix d'alguna cosa i, per tant, el que passava, que ara es denuncia, passava igual abans i no se sabia.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.