«Però hem d'anar molt més enllà. Per què? Perquè els fons voltors de la mà de bancs, immobiliàries i portals digitals ja estan operant per defraudar els controls legals i poder continuar especulant. Per això és un error dir que l'habitatge pot ser un negoci, tot just en un moment en què els grans rendistes estan desbocats i en què Espanya és el país europeu amb més llogaters en situació de pobresa. I és lamentable, també ho haig de dir, que l'actual alcalde de Barcelona, el senyor Collboni, pretengui acabar amb la reserva del 30 % d'habitatge públic en les noves promocions privades fent seves les polítiques del Partit Popular. La situació que tenim, senyories, és d'emergència. I per fer costat a la gent treballadora, per assegurar-li una vida segura, una vida digna, sí, cal coratge i cal determinació. I això té un nom. Això vol dir regular hipoteques i controlar lloguers. Això vol dir evitar el frau en el lloguer de temporada. Això vol dir penalitzar fiscalment l'habitatge buit. Això vol dir impedir les compres d'edificis per part de fons voltors. I això vol dir augmentar les inspeccions en matèria d'habitatge per evitar els abusos i els fraus. No és cap maximalisme. A Europa, ara mateix, tenim governs socialdemòcrates i democratacristians que ja ho estan fent. Del que es tracta, en realitat, és d'atrevir-se a plantar cara al que podríem anomenar el partit immobiliari financer, que és poderós, que utilitza l'amenaça, i fins i tot les querelles judicials, alguns ho saben bé, però que no és pas imbatible. El que cal és organitzar-nos i treballar plegats les institucions públiques, les associacions veïnals i els sindicats de llogaters i llogateres.»

Fragmento 3 de 5 de esta intervención.