«Nosaltres, ja el 2021, ens vam oposar a la reforma de la llei de la cadena alimentària executada pel Gobierno, i ho vam fer perquè no es van cobrir les expectatives. Ras i curt, no es van acceptar les nostres propostes, que val a dir- ho, eren les propostes de la pagesia. Aquella reforma va ser únicament un tallafocs, un tallafocs davant les manifestacions dels sectors agroalimentaris, unes propostes produïdes abans, recordaran, del confinament de 2019. Un pedaç. Van ser un pedaç, però, en cap cas, una solució real, i menys, una solució efectiva. Les limitacions d'aquella llei van evidenciar la manca de valentia del Ministeri d'Agricultura i la seva supeditació als interessos, una vegada més, de la gran indústria, una vegada més, de la gran distribució. Així ho vam dir i així ho hem constatat. Ho hem constatat nosaltres i ho ha constatat, també, el temps. A dia d'avui, doncs, la llei no és clara. La llei no és clara ni tan sols en els seus objectius. I les poques mesures que comprèn amb prou feines s'han arribat a aplicar per culpa, entre altres coses, de la burocràcia i la innecessària complexitat que les envolta. Per tant, davant d'una llei que considerem poc útil, era només qüestió de temps que els treballadors i les treballadores del camp, una vegada més, tornessin a sortir al carrer. I ara que han sortit, permetin-me dir que aquesta cambra té l'obligació de reaccionar i no de tornar-se a equivocar. I davant la inacció del govern espanyol, nosaltres prenem la iniciativa. I som aquí, també, per oferir solucions. Ho fem mitjançant aquesta proposició de llei que, per començar, dona a les cooperatives i a les entitats associatives la quota de poder que es mereixen, i garanteix que els costos de tots i cadascun dels petits productors es vegin, com ha de ser, reflectits als preus que ofereixen dites entitats.»

Fragmento 2 de 14 de esta intervención.