«És necessari, doncs, senyores i senyors diputats, ser ferms amb els que abusen del seu poder. No podem deixar de cap manera que sigui la voluntat de les grans empreses agroalimentàries i dels grans supermercats les que marquin, en aquest cas, les regles de joc en detriment dels de sempre, dels de sempre i els més importants, de la primera baula de la cadena, dels nostres agricultors. Cal garantir la continuïtat de les explotacions agràries i cal fer-ho, i aquestes són les de base familiar, les que, en definitiva, conserven el territori. Hem de fer possible el relleu generacional del camp i això passa també, evidentment, per fer viable econòmicament una feina que és imprescindible i que ho és en molts aspectes, però si em permeten, que ho és també per la vida. I hem de treballar per l'enfortiment de les estructures de comercialització. Això és feina nostra. Aquest ha de ser l'objectiu. L'objectiu que guiï totes les nostres actuacions. I precisament per això, perquè les administracions han de ser les aliades del sector primari, i per tota la ciutadania, si em permeten també, proposem un mecanisme de definició d'estàndards de costos de producció. I aquí és una de les claus d'aquesta proposició de llei, un mecanisme que serà clau per empoderar els nostres agricultors en el moment de formalitzar els seus contractes, ja que aquest estàndard serà una referència del que és just i serà, alhora, el punt de partida de cada una de les diferents negociacions. Cal legislar per equilibrar unes relacions de poder que actualment són, hi torno, extremadament injustes i desiguals.»

Fragmento 4 de 14 de esta intervención.