«Més coses. No oblidin que el feixisme va portar a l'exili grans homenots que només tenien un pecat: la seva catalanitat. Pompeu Fabra, Rodoreda, Riba i Pau Casals són l'exili. Representen un desastre que s'ha tornat a repetir 80 anys després, cosa que ens hauria de fer pensar. Per tant, democràcia és memòria, però democràcia, senyores i senyors diputats, que els veig com si estiguessin a l'hora del pati, democràcia també és respecte a la llengua. Ho destaco perquè molta memòria, molta memòria i molt posar-se les mans al cap quan la ultradreta parla de concòrdia a la seva manera, però, quan algú teòricament solvent diu 'Bajo Llobregat' i diu 'Lérida' enlloc de dir 'Baix Llobregat' i de dir 'Lleida', s'està equivocant greument, està fent un mal favor. Lérida, senyors del PSOE, és el que diria Javier Milei, ves per on. I ho diria per provocar i per faltar. Milei és un fanfarró liberal, és un cap de fava, és un carallot il·lustradíssim que també diria 'Bajo Llobregat' en un acte de concòrdia. Per tant, Milei provocaria una ximpleria, una perversió que, segons com, pot acabar o podria acabar sent cosina germana de l'agenda del retrobament del candidat Illa. Per tant, alerta amb les concòrdies i amb l'unir i servir, no fos cas.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.