«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, volia començar la meva intervenció preguntant-li com estava, com es trobava després del gran disgust que el va portar a vostè a pensar si hauria de continuar o no continuar al capdavant de la Presidència del Govern de l'Estat espanyol, justament quan començaven les eleccions a Catalunya, però, escoltant-lo avui, tinc la sensació que ja se li ha passat. Personalment, no entraré a valorar si el que vostè va fer fa tres setmanes era comèdia o no era comèdia, era un numeret o no era un numeret, era real o no era real. Jo tinc la meva opinió i me la reservo, però sí que parlo en termes objectius quan dic que, per un costat, vostè ha comprat les tesis de Junts per Catalunya -l'existència del lawfare, l'existència d'una justícia, d'una policia i d'uns mitjans de comunicació patriòtics i també com operen aquests i ho ha explicat avui, nosaltres ens ho sabem de memòria-, però, per l'altre costat, senyor Sánchez, vostè ha participat i ha abusat d'aquest lawfare i del que vostè mateix anomena 'la máquina del fango'. Hi ha participat quan aquesta anava en contra de tot el moviment independentista i també, en particular, contra els seus líders. 'No alimentaré la màquina del fang', ha dit vostè avui. Senyor Sánchez, però, és que això ja ho ha fet vostè. Estan de fang fins al capdamunt. Li sona el nom de Xavier Trias? Li sonen els comptes falsos? Sap que va ser la claveguera espanyola, aquesta máquina del fango, que el va treure de l'alcaldia de Barcelona? Sap que el seu partit, el PSC/PSOE es va beneficiar d'aquell crim -per cert, un crim que encara és impune- i va entrar a governar a l'Ajuntament de Barcelona fent de crossa i fent de soci imprescindible dels governs de la senyora Colau? Sap que avui el seu partit, que va perdre les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, governa gràcies als vots del Partit Popular, a qui vostè acusa d'estar al darrere de la policia patriòtica que està assetjant a la seva família?»

Fragmento 1 de 13 de esta intervención.