«En el cas europeu i d'Ucraïna, el futur passa per assegurar -i això ho vull remarcar- que els combatents ucraïnesos tinguin capacitat defensiva davant l'agressió russa per arribar a una eventual taula de negociació, sense haver d'acceptar, com volen alguns, una pau deshonrosa. Ucraïna no pot arribar a una negociació com un xantatge que sigui una manera de donar carn a la fera del Kremlin, que aquest és un escenari que no volem tampoc. Hem de contribuir com a ciutadans europeus a la pau, tant a Gaza com a Ucraïna pel manteniment dels drets humans, sobretot amb mesures principalment diplomàtiques, polítiques i humanitàries i -i això apella directament al centre de gravetat d'aquest Parlament-, prenent les decisions adequades sobre el comerç d'armes quan toqui en cada cas amb la deguda -diguem- variable i atenció que fa cada situació. És el Parlament qui ha de determinar quines armes, quan i com; no és l'executiu qui ens ha de prendre aquesta prerrogativa. Senyories, sabem que les grans paraules, els grans discursos, xoquen amb la realitat i que també tots nosaltres hem de gestionar contradiccions insalvables. Per exemple, l'Estat espanyol és membre de l'OTAN, que té en el seu interior un estat com Turquia. Com vostès saben, Turquia es dedica... Turquia es dedica -repeteixo- de manera sistemàtica, a massacrar la població del Kurdistan, com Putin massacra els ucraïnesos i com Netanyahu els palestins, i aquesta contradicció no podem fer veure que no hi és aquí. És un gran elefant en aquesta sala.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.