«Insisteixo: per molt que els dimecres, i ahir ho vam veure, el PP i el PSOE es discuteixin com els fanfarrons al pati de l'escola, a veure qui està més enfangat -per cert, la comèdia Feijóo-Sánchez és pèssima-, al final vostès comparteixen la mateixa mirada, aquest sempre és el final. Una mirada que, sense l'obligada pedagogia dels set diputats de Junts, no ajuda, no respecta, no potencia, no juga a favor de Catalunya. És, de fet, un mecanisme automàtic i, per si un cas, Espanya sempre pensa: 'Saps què? Primer, envaïm competències, no fos cas que Catalunya i les altres nacions de l'Estat puguin decidir massa coses, encara que siguin les seves coses'. Així vostès, l'Estat profund, dominen un càlcul que ha de ser complicadíssim, però el dominen. Un càlcul que no ha de ser gens fàcil. U: fan que les lleis s'aprovin, tirin endavant, és veritat, és un mèrit; i dos: fan que després puguin tenir una interpretació restrictiva i que, quan ho fan, no s'hagin de posar massa vermells. Això és la norma, i nosaltres hi posem l'stop.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.