«Resumeixo, per anar acabant. A la seva Espanya, a l'Espanya política, sempre fan la mateixa pel·lícula, i al catalanisme polític aquesta pel·lícula no ens agrada. Per a o per be, l'Estat sempre acaba dient 'no' a les altres mirades de la realitat, es parli de l'organització fallida de l'Estat o de qualsevol article d'una llei merament sectorial. La realitat és que Catalunya és nació i que a Espanya li costa Déu i ajuda respectar la diferència. Catalunya té dret a decidir, però Espanya és qui decideix. Ho veiem també cada vegada que fem una llei. Tots volem decidir, és normal. Nosaltres perquè Catalunya és nació, és el país, és casa nostra, i perquè defensem la prosperitat, la plenitud de la nostra gent. I Espanya, l'Espanya política, perquè s'ha cregut la mentida que Catalunya és seva i que això els dona el dret a decidir per nosaltres. Mirin si és fàcil d'explicar. La qüestió d'aquest problema, certament, és una equació de tercer grau. És complicat com una derivada neperiana que encara està per resoldre. I la solució? La solució, res de nou, passa per la democràcia i passa pel respecte.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.