«Voldria destacar en positiu d'aquesta llei alguns aspectes. D'una banda, el reconeixement efectiu del caràcter professional i reglat, des del punt de vista educatiu, de les professions artístiques que, vull recordar-ho, no són una despesa gratuïta o sumptuària en una societat, sinó que són una inversió. Senyories, diguem-ho novament: la cultura és una inversió de valor en la societat, generadora de riquesa i d'economia i, per tant, quan fem que l'ensenyament se centri en les disciplines artístiques, el que fem és donar també riquesa i generar una economia nova del coneixement. També m'agradaria, com a positiu, subratllar el fet que la llei que aprovem posa el focus sobre noves disciplines artístiques importants; en el cas de Catalunya, per exemple, el circ modern, que té una gran tradició a Catalunya, o l'escriptura creativa que, en els últims anys, ha estat molt important. Per tant, és bo que diguem que aquesta llei està atenta al batec del moment, a les predileccions dels temps. Això és important. En tercer lloc, ja ho ha dit algun portaveu, la llei suposa una ampliació dels drets de l'estudiantat pel que fa a la conciliació acadèmica, familiar i laboral, el dret a l'aturada acadèmica, a l'educació inclusiva i al reconeixement acadèmic d'activitats vinculades a l'associacionisme i de representació estudiantil. Tot això fa que els drets d'aquells que són els actors principals d'un entorn educatiu estiguin reconeguts. En aquest sentit, posem en valor la inclusió del consell d'estudiants de centres d'ensenyaments artístics com a òrgan de representació dels estudiants, perquè siguin els mateixos alumnes els que defensin i protegeixin els seus interessos en aquest circuit.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.