«Moltes gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. No deixa de ser remarcable que aquells qui van proposar una llei quan eren al Govern, aprovant-la mitjançant el rodet de la majoria absoluta i sense prendre en consideració cap de les observacions que llavors se'ls va fer, ara en proposin una modificació sobregesticulant i destacant-ne unes mancances que, llavors, per vostès eren virtuts. Quan el senyor García-Margallo va promoure la seva aprovació el 2014, va quedar clar que no només li importava poc la participació d'aquesta cambra en l'acció exterior, sinó que se'n volia limitar clarament la seva participació i prioritzar el paper del Govern de l'Estat. Govern, govern i govern. Era l'únic que llavors els preocupava perquè, evidentment, vostès exercien aquesta funció, i que per raons òbvies avui volen revertir. Una llei que, a més a més, va néixer amb el rerefons de controlar també l'acció exterior de les comunitats autònomes i, més concretament, la que portava a terme de manera exitosa en aquells moments la Generalitat de Catalunya; una acció exterior que els desesperava per l'interès que aixecava quan es portava a terme allí on es feia i, per aquesta raó, van desplegar-ne tota la persecució posterior als seus membres. Una llei que van impulsar en un moment en què la seva voluntat d'assetjar el Govern de Catalunya ja era clarament obsessiva i creixent en el dia a dia. Per tant, està clar que ara, quan vostès s'ho miren des de l'oposició, les coses les necessiten diferents i, per tant, ens proposen aquesta modificació, no pas perquè, de sobte, s'hagin tornat els més transparents de la cambra o pensin diferent, sinó perquè avui vostès són oposició.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.