«Pensem, des del grup republicà, que aquesta proposició també té una altra virtut, que és l'augment del control parlamentari. Evidentment, les decisions de l'executiu són legítimes, però en la mesura que no passen pel procés d'escrutini de la cambra són decisions... no direm menys legítimes, però sí febles i, en tot cas, discutibles. Vivim democràcies que demanen participació i deliberació, i aquesta es produeix en aquesta instància. Sense control del Parlament, senyories, el que hi ha és el perill de l'arbitrarietat. I aquí tothom hi pot caure. També entenem que, des d'una visió de polítiques d'Estat, el que dona la presència i la concurrència en la instància parlamentària és una més gran, en principi, coherència i estabilitat en les decisions exteriors, per bé que, com notava el senyor Aitor Esteban, no sempre el que entra en el procés surt igual. Per tant, això ho hem de tenir en compte. Un punt important que no ens pot passar per alt és el foment de la responsabilitat política. I això, senyories del PSOE, sí que afecta directament algunes decisions que ha pres el president Sánchez. La responsabilitat política inclou explicar la traçabilitat de les coses, del perquè de cada decisió, i acceptar que aquesta traçabilitat, si no s'ofereix com a tal, esdevé un misteri. I el cas més greu d'això és exactament, com han dit els companys que m'han precedit, el que té a veure amb la situació del Sàhara Occidental. A dia d'avui, la decisió, el cop de volant pel qual el govern socialista va decidir un canvi radical de política sobre el poble sahrauí és un enigma. És una qüestió digne d'un programa esotèric, no ho sabem ni s'han explicat. Evidentment, hi ha moltes conjectures, però no hem aclarit el perquè de cada cosa.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.