«Entenem, però, que també hi ha altres coses que possibiliten la millora de la qualitat de la negociació col·lectiva. Per exemple, que es permetés, al mateix temps, un millor accés de les minipimes a aquesta negociació col·lectiva, revertint la dificultat que han tingut històricament a l'estat espanyol per ser-ne partícips. Aquest fet està ben diagnosticat des de diferents perspectives i obliga a democratitzar progressivament l'accés, també, a un marc regulador del mercat de treball, el del conveni col·lectiu, perquè la realitat legislativa de l'estat, amb una alta verticalitat aplicativa de les condicions laborals per norma, i negociables amb conveni col·lectiu, així com també la bona cobertura que la negociació col·lectiva té, i que és una de les més altes del món, així ho determinen. Però no només cal millorar l'accés a la informació en el món del conveni, sinó també l'accés a la informació sectorial i segmentada de l'evolució econòmica dels sectors, així com la de la productivitat i d'altres factors rellevants per a la competitivitat del nostre país. Saben vostès que a l'estat espanyol hi ha un greu problema de productivitat i d'absentisme laboral, en particular, amb creixents taxes de baixes laborals per malaltia comuna i, al nostre entendre, aquestes també exigeixen ser analitzades en el marc de la negociació col·lectiva per avaluar, negociar, concertar i, en definitiva, sumar esforços per repensar tot allò que ajudi a millorar les condicions dels treballadors i a fer que les nostres empreses siguin més competitives, dues fites que haurien de ser indissociables.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.