«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Señor Carlos Martín, si me acepta la broma, lo de Garamendi ha estado bien, pero lo que pasa es que supongo que esta PNL no estará pactada con él, y, en caso de que sea votada aquí, espero que esta vez la pacten con nosotros, estaría mucho mejor. Bromes a banda, dit això, és una molt bona PNL, es nota el treball al darrera i, acostumat a veure les coses que fan la dreta, que són realment excrements, moltes vegades, d'opinions, realment la seva PNL és realment molt bona, i així li dic. Ara, l'altra també era una broma que també prenguin nota. La relació entre capital i treball és una història de desigualtat. És una història de desigualtat i, a vegades, d'explotació. A nivell individual, quan un treballador busca feina, per norma general, té molt poc marge per discutir les condicions de treball amb el seu empresari: ni l'horari, ni la jornada, ni el salari... O acceptes el que hi ha o no treballes. Aquesta és la realitat d'una societat de lliure mercat. És per aquest motiu, i perdoneu l'obvietat, que els treballadors han d'unir-se, i això dona força a aquesta unitat, perquè quan lluiten i negocien col·lectivament, guanyen força i compensen, almenys una mica, la situació de desigualtat respecte als empresaris. I això és la lluita sindical i la democràcia en general.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.