«Bé, bona tarda de nou. És certa la diagnosi que fan sobre la joventut. El que passa és que si són joves avui, abans no ho eren. Això vol dir que la precarietat dels joves ve de governs anteriors, i és per això, tant del Partit Popular com del Partit Socialista. Malgrat que molts del diagnosis que vostès han fet són certs, també voldria fer unes quantes matisacions. Els problemes que tenen els joves també són els problemes de la classe treballadora en general, no només dels joves. Com ho són... No interessa, el tema aquest. Com deia abans, els problemes que tenen els joves són problemes, també, de la classe treballadora. A vegades sembla que aquest identitarisme... No, són problemes que passen a totes les edats: la precarietat laboral, els baixos salaris, la salut mental, les dificultats per ser autònom enfrontant-se a les grans multinacionals, etcètera. Però són problemes de tothom. Sí que és veritat que potser tenen un matís més per la joventut, però és cert. I l'altra cosa que voldria matisar és que no tots els joves són iguals. No tots els joves són iguals. No té els mateixos problemes la infanta Leonor que una persona d'un barri obrer, perquè a vegades sembla, quan parles dels joves, que tots siguem iguals. No, no. Hi ha joves que no tenen cap problema. Hi ha joves que arriben a final de mes tranquil·lament. Per això també em fa molta gràcia quan vostès parlen de pobresa infantil i de pobresa juvenil. Per què no parlem clar? Parlem dels fills dels pobres i dels joves fills dels pobres. Llavors potser ens entendrem més clar, sense eufemismes. Aquesta és la realitat.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.