«Arribem tard. Arribem tard perquè ningú, ningú, ningú es mereixia ni un minut de repressió, de presó o de persecució. Però tenim la força que tenim. Esquerra Republicana no estava equivocada: és que estava molt sola. I el resultat, el que està passant avui aquí, és el resultat de tot un independentisme unit. Unit per una causa que transcendeix les nostres baralles diàries. Així de forts som. Així que jo crec que ho hem de reivindicar una vegada i una altra. I acabo amb tres comentaris. El primer: Esquerra Republicana mai deixarà de fer política. Mai. I mai deixarà de dir la veritat, encara que sigui víctima del primer i del segon, però mai no ho deixarem de fer. Dos: felicitem-nos. Felicitem-nos per això d'avui, però siguem realistes. Hem dit que sempre diem la veritat: això d'avui no és un punt i final. Encara queda un partit per votar en aquest país. Encara queda un partit que, pel que sigui, no està aquí, però que és molt important: el partit judicial espanyol. I votarà. I tothom sap el que votarà. I forma part, i des d'aquí...,»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.