«Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d'entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d'una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura. Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d'aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s'ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m'ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l'absurd, és directament una fal·làcia.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.