«Per tant, el que hauríem de fer, més que carregar la responsabilitat del costat de l›usuari, és actuar amb més fermesa contra les empreses que proporcionen els continguts. Hi ha, a més, un gran risc: que aplicar més control en l'accés dels menors a internet -i aquí tots estem d'acord- resulti en una vigilància activa a les persones, a les menors i a les no menors, dotant de més poder al Gran Germà, aquell que sap tot el que estem fent. El que s'hauria de vigilar són, per tant, insistim, les empreses. Internet ha de preservar el dret a la privacitat. Ja tenim traçabilitat de dispositius -les IP i les galetes ajuden a que això sigui possible-, però no tenim traçabilitat de les persones. Hem de preservar l'anonimat, evidentment, amb l'excepció de l'accés dels menors a continguts d'adults, però hem de salvaguardar la privacitat com un dret fonamental. Implementar sistemes de verificació d'edat intrusius podria comprometre aquest dret. I ja acabo. De res no servirà desplegar polítiques digitals per protegir els menors dels riscos de l'entorn digital sense una bona educació digital que els permeti tenir coneixements en ciberseguretat. Tenen una gran capacitat d'aprenentatge. Es tracta d'aprofitar-la correctament.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.