«Estem d'acord amb vostès que els poders públics tenen l'obligació de promoure i protegir els drets dels menors. És per això que a Catalunya -que a vegades la gent se n'oblida, però tenim competències sobre temes d'infància i joventut- ja hem fet moltíssimes lleis en aquest sentit i estem disposats a cooperar i, evidentment, votarem sempre a favor de tot allò que beneficiï també a la gent dels altres pobles de l'Estat. Però vull dir que ja ho estem fent i portem una mica d'avantatge, tot cal dir-ho. Cal adaptar-se i seria il·lús i inútil enyorar un passat pur intentant protegir la infantesa o simplement mantenir l'infant a una bombolla constantment fiscalitzada, i això no és possible. Per això, el que hem de reclamar és, potser, un concepte, jo diria nou, que és el dret, el dret a no ser obligats a ser analògics. No podem anar contra el futur, que és el present. Els infants tenen dret a desenvolupar-se en territoris digitals i a poder fruir també de dimensions no digitals de la vida. És compatible la vida fora de les xarxes i a les xarxes. No hem d'escollir entre una o altra. Ara bé -i aquí vindria l'important- el dret digital ha de ser compatible amb un dret a navegar sense risc. Això sí que és important. Això seria la mare dels ous del que hauria de tindre la propera llei de protecció dels menors en aquest sentit. Els infants tenen dret a adquirir competències que permetin un ús segur de la tecnologia per aprendre i adaptar-se als canvis. Tots els avenços científics, els tecnològics, sempre tenen un doble vessant: poden ser coses que poden fer el bé i coses que poden fer el mal. L'energia nuclear pot servir per fer la bomba atòmica i pot servir també per fer raigs X, i amb això passa exactament igual. Dret, doncs, a navegar amb, diguem, seguretat, dret a expressar-se en les dimensions digitals, dret a pensar, crear, expressar-se també amb els temes digitals, dret a comunitats virtuals saludables, a aprendre de la ciutadania digital, a la participació... És a dir, a aprofitar totes les coses bones que té l'entorn digital. Ara bé, també hem de protegir l'infant del dret del mercat. En el fons, el problema no és la tecnologia, sinó que vivim en un sistema econòmic amb una condició humana que utilitza qualsevol tema per fer mercaderia, per fer benefici. És aquí on està el problema, aquest benefici o aquesta desregulació del mercat sense cap tipus de regulació. I aquest tema s'ha de regular, no pot anar com va. Així, el problema no és la infància ni l'adolescència, no és la tecnologia, sinó un món adult, com dèiem abans, deshumanitzat, que pot fer pràctiques com aquestes, que fan mal als infants.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.