«I sí, és cert, la intel·ligència artificial també té molts aspectes positius, com els que tenen a veure amb la investigació mèdica, però avui ens centrem en el perill d'un mal ús de les dades que s'aconsegueixen a través de la intel·ligència artificial. Ens centrem en els riscos de la ruptura de la privacitat i la intimitat dels usuaris, que no només afecta l'usuari, sinó també el seu entorn, especialment si parlem de violència digital i, sobretot, quan la diana són les dones o les persones més vulnerables. Entre el 2022 i el 2023 la quantitat de pornografia deepfake es va multiplicar gairebé per cinc. La ciberviolència és una continuació de la violència masclista que es produeix contra les dones i les persones vulnerables en el món físic. I això és lògic, perquè els continguts estan programats per humans, i perquè els programes d'intel·ligència artificial s'entrenen amb continguts creats per humans. És inevitable que siguin, per tant, un reflex de la vida analògica. Això vol dir que hi haurà biaixos que s'hauran de corregir si volem construir eines veritablement igualitàries, humanistes i amb valors. Per tant, sí, estem d'acord que és vital tenir legislació i normatives clares fins on es pugui, però justament volem posar en relleu que la Unió Europea ja ha fet un esforç en aquest sentit. Ha impulsat un paquet de mesures que volen establir una normativa clara dirigida al món digital, i aquí tenim com a exemple el Reglament d'Intel·ligència Artificial i el Reglament de Serveis Digitals, i han estat fruit, com dèiem, de l'esforç col·lectiu, perquè si una cosa tenim tots clara és que si no anem junts en aquest tema, en perdrem el control. Per això, la Unió Europea ja ha regulat com s'ha de desenvolupar el Reglament de Serveis Digitals per tal de posar límits a diferents operadors del sector, i també ha desenvolupat el Reglament d'Intel·ligència Artificial amb la intenció que el marc jurídic estableixi un marc ètic per l'ús i el foment d'aquestes eines.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.