«Presidenta, señorías, el asunto de la inteligencia artificial es capital para cualquier ciudadano y para todo el mundo, es obvio. Estamos ante una revolución tecnológica que, como han señalado los expertos, puede superar lo que significó la invención de la escritura o la invención de la imprenta, por tanto, estamos ante algo que va a transformar lo que significa ser seres civilizados. El reto es enorme. Entendemos que la PNL del Grupo Parlamentario Socialista quiere prevenir nuevas exclusiones, nuevas desigualdades y en este sentido es oportuna, aunque hay que decir que parte de lo que plantea está ya incluido en el reglamento aprobado recientemente sobre la materia por el Parlamento Europeo. Tota tecnologia té dues cares, senyories, això ho sabem. Hi ha una promesa de perfecció i hi ha també abismes de destrucció, des de l'invent més antic fins ara. En el cas de la intel·ligència artificial, és innegable que entrem en un territori desconegut que treu el pitjor i el millor de cadascú. La indistinció entre allò que és veritable i allò que és fals només és la punta de l'iceberg d'una realitat nova que ens porta a les últimes preguntes sobre la condició humana i sobre la llibertat, per exemple, la igualtat i la responsabilitat. La intel·ligència artificial ens obliga a repensar moltes coordenades, i especialment l'impacte de la intel·ligència artificial sobre l'espai públic, més enllà de l›impacte obvi sobre la cultura, l›educació, l›empresa, l'exèrcit, etcètera. La complexitat és tan alta que el legislador sempre anirà per darrere. Hom té la sensació que en el tema de la intel·ligència artificial els legisladors som com els descobridors d'Àfrica, anem dibuixant el mapa a mesura que anem avançant, però no tenim el dibuix complet.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.