«Gràcies, presidenta. Durant molt de temps, vostès han repetit i han fet creure a molts ciutadans que defensar idees legítimes és il·legal, que empresonar per posar urnes era normal i que empresonar per permetre al Parlament de Catalunya debatre també era normal. Mentrestant, aquí escoltem bajanades feixistes cada dia i ningú es mou. De fet, si els parlem català, no tenen la decència ni de voler entendre'ns pel fet de ser catalans. Han fet creure que defensar una Catalunya independent, una Catalunya Estat que formi part de la Unió Europea per poder defensar aquelles polítiques que creiem que han de tenir els nostres ciutadans, és il·legal i es mereix presó, exili i sancions. Han fet creure als ciutadans que manifestar-se i lluitar pacíficament per allò que creiem -i si vius a Catalunya més- és terrorisme. Han fet creure als ciutadans que amenaçar el poble i fer-nos passar por és normal en una democràcia. Han fet creure als ciutadans que els jutges poden fer política i poden ser parcials. I han fet creure als ciutadans que tenir un servei de Rodalies nefast i deixat és normal. Han fet creure als ciutadans que no invertir durant anys a Catalunya és normal, i han fet creure als ciutadans que viure com a ciutadans de segona quan estem pagant com a ciutadans de primera és normal, i no és normal, res de tot això és normal, com tampoc és normal que gairebé la meitat de la població tingui dificultats per arribar a finals de mes, mentre vostès ens foten la cartera cada any, uns i altres. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan és el Parlament de Catalunya qui fa lleis pioneres i és l'Estat espanyol qui porta aquestes lleis davant d'un jutge per tombar-les. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan cap de vostès, ni PP ni PSOE, no han fet mai ni han demanat mai que es compleixin els pressupostos amb Catalunya o que es pagui als catalans allò que correspon als catalans. Però la realitat és tossuda, i els catalans també som tossuts. I, a més, tenim una gran capacitat de remuntar i de corregir aquells errors que cometem. I la unitat és un d'aquells grans tresors que tenim que gairebé ens carreguem, però les dificultats han acabat fent que ens tornem a situar allà on ens toca ser i aparquem les misèries. Estem mentalment forts. Podem parlar aquí mentre tots vostès parlen d'altres coses. Estem mentalment molt forts i estem determinats a recuperar allò que quasi perdem, allò que quasi nosaltres mateixos ens deixem perdre.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.