«Bon día. Gracias, presidenta. Señora Rocío de Meer, la verdad, no me gustaría que nunca tuviera que encontrarse usted con el dilema de tener que coger una barcaza con su hija de siete años para huir no sé si de la guerra, quizá de la miseria, quizá de la pobreza extrema, tener que cruzar un océano, que haya alguien que diga que esto es una barca que está deliberadamente rota y las deje morir en el mar o que llegue a un país gobernado por la extrema derecha. Ojalá no se encuentre nunca usted en este dilema, porque es terrible. Dit això. L'extrema dreta em preocupa molt, però em preocupa més la resta de la càmera. Per què em preocupa més la resta de la càmera? Perquè aquesta ILP, abans vam fer una PNL, aquesta ILP de regularització exprés de 500 000 persones va ser presentada ja fa tres anys. Tres anys. I encara estem aquí. Tres anys en els quals vam demanar que s'obrís una ponència de llei per regularitzar 500 000 persones, moltes de les quals, cada dia que esperen, és un dolor que pateixen. Tres anys. Tres anys per mi és una falta, una vergonya, una falta de respecte a la democràcia. Perquè una iniciativa legislativa popular és l'únic mitjà que tenen els ciutadans per poder portar lleis aquí, que siguin tramitades i que siguin votades. Realment em fa vergonya que avui, una vegada més, per enèsima vegada, hagi de defensar aquestes coses que per mi em semblen tan elementals. És un insult a la democràcia, però no només per raons democràtiques. Això ja hauria d'haver estat en ponència, discutit i aprovat, evidentment. No pot tornar a passar allò que va passar l'any passat, que es va quedar una vegada més amb l'expectativa troncada de milers i milers de persones.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.