«L'extrema dreta diu que fan falta milions de persones, però és que no venen aquí per gust, venen aquí per treballar. El senyor Escrivá diu que fan falta 300 000 persones a l'any i que poden ser milions al llarg dels anys. Però no és simplement per raons humanitàries, és per necessitats econòmiques. Aquest país, sense immigració, seria un país aturat, absolutament aturat. Un dia sense immigrants seria un país aturat. I molts d'aquests immigrants van ser regularitzats amb regularitzacions exprés fetes pel Partit Socialista i el Partit Popular. Gràcies a aquestes regularitzacions exprés. Però, a banda de raons democràtiques amb majúscules, els donaré tres motius pels quals crec que hem de tirar endavant i anar molt més ràpid del que estem fent. Som massa hipòcrites amb els valors que diem defensar. Si som coherents amb els drets humans que diem defensar tots plegats, no podem permetre que milers de persones visquin en condicions de pobresa i exclusió social. Aquestes persones són treballadores i treballadors, no tenen una etiqueta, són persones igual que tots nosaltres. I que es troben, per una falta administrativa, en aquests moments, exclosos de la sanitat, de l'educació, del treball digne. Són persones que es veuen obligades a anar a viure en habitatges indignes. Mantenir persones en situació irregular els exposa a explotació laboral, a vulneració de drets bàsics, a la trata amb finalitats d'explotació laboral i explotació sexual, etcètera. Jo podria fer un drama de cada una d'aquestes persones, aquí, com s'ha fet fa una estona. Podria fer un drama horrorós, terrible. Terrible. I això no permetria fer segons quines generalitzacions. Però sí que és veritat que la gent que està en situació irregular és molt més fàcil de ser explotada o que la maldat pugui anar en contra d'elles amb una gran facilitat. Alguns són molt valents amb els pobres i els exclosos i molt covards amb els poderosos, com sempre.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.