«En aquest debat, també cal tenir present que nosaltres sempre fem referència al sistema de presons de Catalunya d'acord amb les competències que en matèria penitenciària vam assumir el 1984 i que han configurat un model singular en relació a la resta de l'estat. Un model d'execució basat en els principis de rehabilitació i reinserció, on qui persegueix el delicte no és qui s'encarrega del compliment de la pena. Així, qui assumeix l'execució penal i la rehabilitació no és la Conselleria d'Interior, sinó la Conselleria de Justícia. Aquest sistema, el català, és referent, com els deia, per això mateix, per centrar l'execució penal en la rehabilitació i la reinserció, minimitzant la intervenció coercitiva i afavorint els tercers graus i la llibertat condicional. I aquest fet no ha d'estar, en cap cas, renyit amb el que es proposa avui. Les mesures que els deia han comportat i comporten un retorn social constatat en una menor reincidència. Però també és cert que, alhora, exigeixen una major inversió, especialment pel tractament individualitzat que es fa dels presos i les preses. En aquest sentit, és imprescindible que el règim previst a l'article 80 sigui compatible amb la creació d'un cost especial de funcionaris penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, on s'asseguri la necessària vinculació dels drets i deures. Perquè és evident que el nostre model descansa, en bona part, en els servidors públics que durant aquestes quatre dècades han demostrat el seu compromís.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.