«Dues reflexions més. La primera, respecte al model. A Catalunya saben que això és competència nostra, i jo crec que és el territori de l'estat on tenim més clar que la presó és un element de rehabilitació i de reinserció, que no és un element de càstig. I aquí, les suposades esquerres es situen davant dels problemes socials a través de més autoritarisme, més modificació del codi penal, més reforç de les mesures coercitives i de les mesures coactives. No resoldrem res. L'únic que resolem és que s'estan movent, cada vegada amb més velocitat, per estar en aquella bancada d'allà. Doncs felicitats, perquè aquest estat necessita una esquerra que torni a creure en els principis de prevenció general i particular i en els principis de rehabilitació i de reinserció, i els estan oblidant. Segona constatació: ens està passant amb els temes penitenciaris i ens està passant amb tot, volen resoldre la realitat a cops de codi penal. Volen resoldre la realitat a base de mesures coactives, i l'únic que fan és encara fer més forta aquesta tensió social que estem vivint. Posem les condicions no només pels funcionaris, sinó perquè la ciutadania, perquè no hagi d'entrar a presó i després, en tot cas, parlem de si han de reforçar o no determinats aspectes de la legislació penitenciària. Però no estan fent el primer, i acabaran tenint bombes a les presons. I no es resol amb el reconeixement de l'autoritat. Facin polítiques d'esquerres d'una vegada i deixin d'aliar-se amb ells. Moltes gràcies i bona tarda.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.